La solidaritat és un dels pilars que dona sentit al nostre projecte educatiu. Des del Col·legi Santa Magdalena Sofia entenem que educar també significa ajudar els infants i joves a obrir-se al món, a empatitzar amb els altres i a comprometre’s amb causes que transformen la realitat.
El gener de 2007, en una reunió d’equip directiu, sorgí la pregunta de com podíem desenvolupar en els nostres alumnes els valors de compromís, responsabilitat i empatia d’una manera real, més enllà de les paraules.
Vam pensar en una acció solidària, però aspiràvem a més: volíem un projecte estable, amb continuïtat en el temps. Així nasqué la idea que cada grup, des dels més petits fins als més grans, apadrinàs un nin o nina de l’Índia i que aquest infant creixés “amb nosaltres”, mantenint el vincle fins a la seva majoria d’edat. Quan l’alumnat de 4t d’ESO finalitzàs els seus estudis, el seu apadrinat passaria a la nova classe d’Infantil, assegurant la continuïtat del projecte.
Vam decidir fer les coses bé, sense presses i amb reflexió. Després de valorar diverses opcions, ens decantàrem per la Fundació Vicenç Ferrer, que ens oferia garanties i una estructura d’organització sòlida, facilitant la comunicació entre els nostres alumnes i els infants apadrinats.
Amb el suport de l’APA i del Consell Escolar, es posaren en marxa les primeres passes per concretar el contacte amb l’ONG. La Fundació ens proposà que alguns dels infants apadrinats fossin nins amb discapacitat, ja que eren els més difícils d’apadrinar. L’alumnat de 4t d’ESO ho va acollir amb entusiasme i acceptà el repte sense cap impediment.
El setembre del 2007 es posà en marxa el projecte: cada alumne es comprometia a aportar un euro al mes. D’aquesta manera, cada grup-classe apadrinava un nin o nina de l’Índia.
Mensualment, es recull una bosseta a cada aula i, amb l’ajuda dels alumnes més grans, es comptabilitzen els doblers i s’ingressen al banc. A continuació, es fan els abonaments a la Fundació: 18 euros mensuals per cada infant, el que suposa un total de 486 € per als 27 nins apadrinats, dels quals vint tenen alguna discapacitat.
Rebem regularment fotografies i cartes dels infants i també els en fem arribar des de l’escola, mantenint viva aquesta relació humana i educativa.
El 30 d’abril de 2008 rebérem la visita d’en Nasi, un jove que treballa a la Fundació a l’Índia i que ell mateix havia estat un nin apadrinat. Va visitar totes les classes i compartí amb l’alumnat imatges i experiències d’Anantapur, explicant-los com viuen i què poden fer gràcies a l’apadrinament.
Per donar-li la benvinguda, els alumnes de Secundària elaboraren un rangoli amb serradís tenyit amb tints autèntics de l’Índia, sota la direcció de na Letícia, professora de Plàstica. Aquest rangoli, com una catifa de colors, és símbol d’hospitalitat i bon desig.
Des de la Fundació i des de l’escola, expressam el nostre agraïment per totes les aportacions que fan possible aquesta iniciativa. I, si mai qualcú s’anima a viatjar a l’Índia, serà benvingut a conèixer personalment els nostres nins i nines.
Aquest curs, després de l’experiència d’intercanvi de materials amb la Fundació viscuda el curs passat, hem volgut fer una passa més. Els alumnes de 3r d’ESO preparen materials i presenten el projecte a la resta d’alumnes de Primària, transmetent així la importància del compromís i la continuïtat en el temps.
A més d’aquest projecte d’apadrinament, el nostre centre impulsa diverses iniciatives solidàries al llarg del curs:
Totes aquestes accions són expressió viva del nostre compromís amb una educació que forma persones sensibles, compromeses i obertes al món.