En dies tan trists com el d'avui, els centres diocesans i el nostre en particular hem volgut demostrar el nostre rebuig a la violència i el record dels sacrificats a París. Aquest és el manifest que es va llegir. 

Si l'odi governa, jo mor. Si una bala assassina un innocent, jo mor. Si
un terrorista menysprea la vida, jo mor. Mor amb en Nick Alexander,
Quentin Boulanger, Mathieu Hoche, Djamila Houd… Mor amb qualsevol
assassinat, de qualsevol color, de qualsevol confessió, de qualsevol
ciutat, de qualsevol edat. Mor amb els seus amics i mor amb les seves
famílies. 
Cada vegada que s'utilitzen religions, ambicions econòmiques o creences per matar, jo mor.
Però cada vegada, com ara, que en el meu dolor dono un espai als assassinats,
que en el meu cor dono un lloc als caiguts, i que en la meva ànima hi ha clams d'un “perquè”,
d’un “ja n'hi ha prou”, d'un dolor profund, d’una llàgrima sincera, d'un “Déu meu ajuda'ns”.
Cada vegada que en les meves oracions vos hi tinc presents, 
a vosaltres, els que heu marxat…
Cada vegada que això passa, entre el dolor sorgeix LA VIDA. 
I nosaltres, professors, alumnes, treballadors, familiars dels centres diocesans…; avui, ens alineam al costat del dolor, de la protesta, de la ràbia i de l'amor. Avui amb aquest acte LA VIDA torna a tenir un lloc per a vosaltres, els innocents morts. Assassinats a Paris, a Siria, a Kenia, o a qualsevol lloc del planeta. VIDA entre nosaltres, vida devora Déu.