Amb el lema "Ajudam a omplir el rebost?" estem fent la recollida de productes i aliments d'aquest any... per ara la cosa marxa bé... 

En dies tan trists com el d'avui, els centres diocesans i el nostre en particular hem volgut demostrar el nostre rebuig a la violència i el record dels sacrificats a París. Aquest és el manifest que es va llegir. 

Si l'odi governa, jo mor. Si una bala assassina un innocent, jo mor. Si
un terrorista menysprea la vida, jo mor. Mor amb en Nick Alexander,
Quentin Boulanger, Mathieu Hoche, Djamila Houd… Mor amb qualsevol
assassinat, de qualsevol color, de qualsevol confessió, de qualsevol
ciutat, de qualsevol edat. Mor amb els seus amics i mor amb les seves
famílies. 
Cada vegada que s'utilitzen religions, ambicions econòmiques o creences per matar, jo mor.
Però cada vegada, com ara, que en el meu dolor dono un espai als assassinats,
que en el meu cor dono un lloc als caiguts, i que en la meva ànima hi ha clams d'un “perquè”,
d’un “ja n'hi ha prou”, d'un dolor profund, d’una llàgrima sincera, d'un “Déu meu ajuda'ns”.
Cada vegada que en les meves oracions vos hi tinc presents, 
a vosaltres, els que heu marxat…
Cada vegada que això passa, entre el dolor sorgeix LA VIDA. 
I nosaltres, professors, alumnes, treballadors, familiars dels centres diocesans…; avui, ens alineam al costat del dolor, de la protesta, de la ràbia i de l'amor. Avui amb aquest acte LA VIDA torna a tenir un lloc per a vosaltres, els innocents morts. Assassinats a Paris, a Siria, a Kenia, o a qualsevol lloc del planeta. VIDA entre nosaltres, vida devora Déu.

Greetings from Madrid!

Un grup d’alumnes de 2n d’ESO hem tingut l’oportunitat de participar en una estada d’immersió lingüística a Alcalà de Henares.Convivim amb un altre grup d’alumnes de Melilla durant una setmana en un centre als afores de Madrid. Tots els monitors ens parlen en anglès i passem el dia amb ells. Al matí feim una mica d’esport i més tard anem a classe a preparar un petit projecte en grups. Després de dinar tenim lleure i a mitja tarda presentem el projecte als companys. Sopam tots plegats al menjador i feim una vetllada conjunta abans d’anar a dormir. Aviat penjarem més fotos i vídeos del viatge!

See you soon!

Dijous passat tinguérem l’oportunitat de tenir entre nosaltres a en Sasi d’Anantapur, va venir expressament de l'Índia per visitar les seus de l’ONG a l’Estat Espanyol i quan va ser a Palma ens volgué venir a saludar i mostrar el seu agraïment per l’ajuda rebuda. Just entrar a l’escola va rememorar la visita que ens havia fet l’any 2008.
Seguidament el ferem passar al pati per donar-li la benvinguda, entre tots els alumnes de l’escola havíem preparat “un rangoli” amb pedres de la mediterrània especialment decorades per a l’ocasió.
Per als qui no ho sabeu, a l'Índia tenen el costum de preparar un Rangoli per donar la benvinguda als convidats, és una espècie de catifa que se sol fer amb arenes tenyides amb tints naturals o bé amb pètals de flors. Noltros, després de 8 anys de relació amb ells, férem servir pedres de la mar mediterrània com a signe de fusió de cultures. Una representació d’alumnes de totes les etapes, varen ser els encarregats de llegir uns texts que prèviament havien preparat. Explicaren el perquè del rangoli i la simbologia de les pedres. Les lletres de la paraula pedra significaven per a noltros els valors del seu projecte: P de perseverança, E d’esperança, D de dificultats, R de resistència i A d’amor.
Seguidament visità als alumnes d’educació infantil i primer cicle de primària a les classes, finalment va fer una xerrada als darrers cursos de primària i primer cicle de secundària.

Namasté Sasi!!!